Per fi una explicació de la crisis que entenc!

Circula per Internet un correu explicant amb un exemple pràctic l'origen de la gravíssima crisi que arrosseguem. Per als que fins i tot no ho heu llegit vet aquí la senzilla explicació:

Heidi és la propietària d'un bar a Berlín, que ha comprat amb un préstec bancari. Com és natural, vol augmentar les vendes, i decideix permetre que els seus clients, la majoria dels quals són alcohòlics a l'atur, beguin avui i paguin un altre dia. Va anotant en un quadern tot el que consumeixen cada un dels seus clients. Aquesta és una manera com una altra qualsevol de concedir-los préstecs.
NOTA: PERÒ EN REALITAT, NO LI ENTRA EN CAIXA CAP DINER FÍSIC.
Molt aviat, gràcies al boca a boca, el bar d'Heidi es comença a omplir de més clients.
Com els seus clients no han de pagar l'instant, Heidi decideix augmentar els beneficis apujant el preu de la cervesa i del vi, que són les begudes que els seus clients consumin en major quantitat. El marge de beneficis augmenta vertiginosament.
NOTA: PERÒ EN REALITAT, ÉS UN MARGE DE BENEFICIS VIRTUAL, FICTICI; LA CAIXA CONTINUA SENT BUIDA D'INGRESSOS COMPTANTS.
Un empleat del banc més proper, molt emprenedor, i que treballa de director a la secció de servei al client, s'adona que els deutes dels clients del bar són actius d'alt valor, i decideix augmentar la quantitat del préstec a Heidi. L'empleat del banc no veu cap raó per preocupar-se, ja que el préstec bancari té com basi per a la seva devolució els deutes dels clients del bar.
NOTA: ANEU AGAFANT LA DIMENSIÓ DEL CASTELL DE CARTES?
A les oficines del banc els directius converteixen aquests actius bancaris en "beguda-bons", "alco-bons" i "vomita-bons " bancaris. Aquests bons passen a comercialitzar-se i a canviar de mans al mercat financer internacional. Ningú no comprèn en realitat què signifiquen els noms tan rars d'aquests bons; tampoc no entenen quina garantia tenen aquests bons, ni tan sols si no tenen alguna garantia o no. Però com els preus continuen pujant constantment, el valor dels bons puja també constantment.
NOTA: EL CASTELL DE CARTES CREIX I CREIX I NO PER A DE CRÉIXER, PERÒ TOT ÉS UNA ENGANYIFA; NO HI HA DARRERE SOLIDESA MONETÀRIA QUE EL SUSTENTI. TOT SÓN "BONS", ÉS A DIR, PAPERETS QUE "REPRESENTEN" TENIR VALOR SEMPRE QUE EL CASTELL DE CARTES SE SOSTINGUI.
Tanmateix, encara que els preus continuen pujant, un dia un assessor de riscos financers que treballa al mateix banc (assessor al que, per cert, acomiaden aviat a causa del seu pessimisme) decideix que ha arribat el moment de demandar Heidi el pagament del seu préstec bancari; i Heidi, al seu torn, exigeix als seus clients el pagament dels deutes contrets amb el bar.
Però... és clar, els clients no poden pagar els deutes.
NOTA: ¡ PERQUÈ CONTINUEN SENSE TENIR NI UN CÈNTIM!!! HAN POGUT BEURE CADA DIA AL BAR PERQUÈ ES "COMPROMETIEN" A PAGAR ELS SEUS DEUTES, PERÒ ELS DINERS FÍSICS NO EXISTEIXEN.
Heidi no pot tornar els seus préstecs bancaris i entra en fallida.
NOTA: I HEIDI PERD EL BAR.
Els "beguda-bons" i els "alco-bons" sofreixen una caiguda d'un 95% del seu valor. Els "vomito-bons " van lleugerament millor, ja que només cauen un 80%.
Les companyies que proveeixen al bar d'Heidi, que li va donar llargs terminis per als pagaments i que també va adquirir bons quan el seu preu va començar a pujar, es troben en una situació inèdita. El proveïdor de vins entra en fallida, i el proveïdor de cervesa ha de vendre el negoci a una altra companyia de la competència.
Nota: Perquè els proveïdors de vins i cerveses també li fiaven a Heidi, creient que estaven segurs que cobrarien amb escreix al cap del temps. Com no han pogut cobrar ja que els diners no existeixen, el deute d'Heidi se'ls ha menjat a ells.
El govern intervé per salvar el banc (i només al banc), després de converses entre el president del govern i els líders dels altres partits polítics.
Per poder finançar el rescat del banc, el govern introdueix un nou impost molt elevat que pagaran els abstemis.
NOTA: QUE ÉS EL QUE DE VERITAT HA PASSAT. AMB ELS IMPOSTOS DELS CIUTADANS INNOCENTS, ELS GOVERNS HAN TAPAT EL FORAT FINANCER CREAT PER L'ESTUPIDESA DELS BANCS.